La Font Salada

La Font Salada és una cançó menuda, però naix d’un lloc molt fondo. Parla d’una aigua que no fa soroll per presumir, sinó per continuar viva. Una aigua que brolla de terra endins, com si la marjal tinguera una veu amagada i, de tant en tant, ens la deixara escoltar. Fresca en estiu, templada en hivern, sempre salada, sempre donant. La Font Salada no és només una font. És una memòria líquida. És el cos antic de la terra obrint-se pas entre ullals, canyís, pedra i silenci. És eixe lloc on el cansament del món baixa dels muscles, on l’ànima calenta i esgotada busca una abraçada d’aigua. La cançó vol recordar allò que a voltes tenim massa prop i per això quasi oblidem: que hi ha llocs que ens curen sense demanar res, que ens esperen sense fer-se notar, que continuen cantant encara que ningú els escolte. La Font Salada és això: una pregària d’aigua, un record de poble, una carícia de la marjal, i una manera de dir que encara queden llocs on tornar. Sempre donant. Sempre salada. Sempre estant.