En trenque l'esquena de fer faena

Reflexió La dignitat dels oficis i el valor de la formació professional Vivim en una època en què les empreses necessiten, més que mai, bons professionals d'oficis. Electricistes, mecànics, fusters, tècnics especialitzats… persones formades, compromeses i apassionades pel seu treball. No obstant això, la cultura actual ens ha portat a pensar que l'únic camí vàlid per als nostres fills és la universitat. Durant generacions, els oficis han sigut injustament considerats com una "segona opció", mentre que els estudis universitaris s'han elevat com l'únic símbol d'èxit. Com a pares, moltes vegades —amb la millor de les intencions— pressionem els nostres fills perquè seguisquen carreres universitàries, fins i tot quan sabem, en el nostre interior, que no és el camí que millor s'adapta a ells. Creiem que així els assegurarem una vida millor. Però, realment ho fem? No tots naixen per ser enginyers, metges o investigadors. I està bé. El món també necessita excel·lents tècnics, artesans, especialistes en moltes àrees que requereixen talent, destresa i passió. Alguns tenen unes mans màgiques per construir, reparar, crear. I això també és talent, també és èxit. Hui dia les empreses busquen desesperadament bons professionals d'oficis. Gent amb passió, formació i ganes de fer bé el seu treball. I nosaltres encara menyspreem aquests camins, pensant que "no és suficient". La formació professional ha estat històricament relegada, poc valorada i mal pagada. No obstant això, crec fermament que un bon professional d'un ofici hauria de tindre el mateix reconeixement —fins i tot a nivell salarial— que un universitari. No pel títol que penja en una paret, sinó per la qualitat del seu treball, la seua dedicació i la seua contribució a la societat. A més, en el model educatiu actual, els joves han aprés a estudiar de memòria per aprovar exàmens, deixant de costat l'aprenentatge real: aquell que forja el caràcter, la creativitat i la resiliència. La vida també és una universitat, potser la més important de totes. És moment de dignificar els oficis, d'apostar per una formació professional de qualitat i de reconéixer el valor real d'aquells que, amb les seues mans i el seu talent, construeixen el món cada dia. Perquè la vida també és una Universitat, i no tot s'aprén als llibres. No tots els camins passen per la Universitat, i això també és èxit. És hora d'obrir els ulls. És hora de dignificar els oficis.