Sara dins la Tenda

[Intro] [Instrumental semita del desert] [Verse 1] La tenda és l'únic espai d'ombra, la calor pesa a l'exterior, sento unes veus que parlen a la porta, darrere la cortina. Tres forasters, paraules inconnexes, disperses, diuen que un fill naixerà de la meva pell vella. Jo escolto a un pam de la porta, els anys em pesen, la joventut és lluny. Com podria ser? La vida ja s'acaba, però la promesa cau com aigua al desert. [Chorus] I vull riure, però no em surt, em queda amagat dins el pit. Déu veu el que ningú gosaria dir, el dubte que es fa llavor. Riu en silenci, Sara, que el cel ja té la resposta a la teva pregària. [Verse 2] Les mans marcades, els peus cansats, he caminat tant que ja no somio. Però una veu suau talla la tarda: “Per què se’n riu la que espera?” No és un retret, és una veu que abraça la fragilitat. La tendra ironia es torna pregària, i el meu cor s'obre sense fer soroll. [Chorus] I vull riure, però no em surt, em queda travessat dins el pit. Déu veu el que ningú gosaria dir, el dubte que es fa llavor. Riu en silenci, Sara, que el cel ja té la resposta a la teva pregària. [Bridge] No cal cridar, no cal defensar-se, la veritat no amenaça, acull. “Hi ha res impossible per al Senyor?” diu el vent. La por es desfà, l'espera s'encén, i un riure nou neix, lluminós i pur. [Chorus] I vull riure, però no em surt, em queda clavat dins el pit. Déu veu el que ningú gosaria dir, el dubte que es fa llavor. Riu en silenci, Sara, que el cel ja té la resposta a la teva pregària. [Outro] Dins la tenda, el temps s'atura, un fill vindrà, la promesa és certa. Riu en silenci… Ric en silenci… Riu en silenci… Ric en silenci… Riu en silenci… Ric en silenci… Amén.