La Litúrgia del Foc Ratafiaire

Entre tots els rituals que envolten la Festa de la Ratafia, n’hi ha un que desperta una fascinació especial: la litúrgia del foc. Es tracta d’un dels moments més solemnes de la celebració, en què els confrares i confraresses de la Confraria de la Ratafia encenen la flama que donarà llum i sentit a tot el cap de setmana festiu. Fins fa poc, l’origen d’aquest foc era un misteri reservat als membres de la Confraria. Ara, però, s’ha volgut compartir amb tothom la història d’aquesta tradició. El ritual comença mesos abans de la Festa. Cada confrare, en el moment de ser nomenat, escull una herba, planta, espècia o flor com a emblema personal, un element que el vincula amb el món ratafiaire i amb el territori. Durant la primavera i l’estiu, cada membre recull una mostra d’aquesta planta i la fa assecar a casa seva. Quan arriba la Festa, aquests emblemes assecats s’entreguen als quatre confrares iniciadors del foc litúrgic, que tenen la responsabilitat de generar la flama. El matí de l’inici de la Festa, aquests quatre membres pugen fins a Farners, i enfilats a la torre del castell, aboquen totes les plantes en un antic recipient metàl·lic d’origen desconegut, i hi encenen el foc. D’aquella combustió en sorgeix la flama ratafiaire, que els confrares baixen en peregrinació fins al punt d’inici de la processó d’obertura. La flama es conserva viva durant tot el cap de setmana i serveix, finalment, per encendre les torxes de la processó de tancament, el diumenge al vespre. Un cop entregats el Llibre Sagrat i el Penó de la Festa, la flama s’apaga i es dona per acabada la celebració. A partir d’aquell moment comença l’espera per tornar a encendre-la l’any següent, en un cicle que es va repetint des de fa 44 anys. Així és com la Litúrgia del Foc s’ha convertit en un dels símbols més potents de la Festa de la Ratafia, en un ritual que uneix natura, memòria i festa, i que manté viva la flama ratafiaire any rere any.