Ciència Romàntica - Anselmo Martí - Disc A VOSALTRES - 2026 - Descartes del CD Martí Jover de 2014

Lletra: Anselmo Martí Jover. Música: Anselmo Martí Jover. Veus, guitarra solista i programació d’instruments: Anselmo Martí. En la dècada dels any ‘90 del segle passat, un amic que havia conegut en els anys d’institut i de nom Felip Vivanco, estava estudiant la carrera de periodisme. Aleshores, a manera de pràctiques, va fer un programa en l’emissora de ràdio local, Ràdio Cocentaina – La Veu del Comtat. Aquell programa es deia “El calidoscopi nou”, i donava cabuda a gran varietat de continguts i tots de caràcter cultural: música, literatura, poesia, etc. Fins i tot una volta Felip ens va fer una entrevista als Situació Extrema quan encara estàvem en actiu, deuria ser l’any 1993 o 1994. La qüestió és que li vaig dir a Felip que provaria de fer una cançó per poder-la utilitzar a mode de sintonia o una cosa semblant. Així és que vaig escriure una cançoneta senzilla que es deia igual que el programa, vaig gravar un parell de versions amb només veu i guitarra espanyola i, un dia, en un programa, em va entrevistar i la vam presentar. La cosa no va passar d’ahí perquè la cançoneta era fluixeta. Però, ara l’he recuperada i l’he millorada. La música de “Ciència Romàntica” està basada en una peça instrumental anomenada “Gladys” que vam escriure en 1989 per a l’obra de teatre anomenada “Supertot”, estrenada en aquell any i que era interpretada per amics i companys nostres d’institut. La lletra és un al•legat en defensa del romanticisme, per a que seguim veient i descobrint eixa màgia i eixe misteri que hi ha en el mar, en la lluna, i en tantes altres coses que ja ens semblen tan quotidianes i tan normals que a penes els donem cap importància que no siga la purament material. CIÈNCIA ROMÀNTICA Què farem si la lluna no és més que un satèl•lit natural Si les ones del mar només les arrissa la gravetat Si el sol tan sols és hidrògen i heli ardents en la immensitat On se’n va la màgia si es perd Què serà del fred sense hivern On se’n va la màgia si es perd Què serà del mar sense el cel Què farem si la pluja és només vapor d’aigua que s’ha condensat Si el foc és només llum i calor que es desprenen d’un cos cremant I si el cor tan sols és un òrgan que té la funció de bombejar sang On se’n va la màgia si es perd Què serà del fred sense hivern On se’n va la màgia si es perd Què serà del mar sense el cel On se’n van les lletres d’un vers Què serà del temps si no es perd On se’n va el desig d’un estel Què serà d’un bes sense mel On se’n va la màgia si es perd Què serà del fred sense hivern On se’n va la màgia si es perd Què serà del mar sense el cel