Malaguenya (La Canyada)

Aquesta malaguenya l'hem poguda conéixer gràcies a l'enregistrament que Salvador Seguí va fer per al seu cançoner. L'estil del cantador ens ha cridat l'atenció ja que posa molt de sentiment en la cançó. Té un caràcter de lamentació i podríem, fins i tot, dir que té un estil una mica aflamencat. Juan Sarrió Mitos ens va ensenyar l'acompanyament de guitarra, en el qual s'alternen un i tres colps i on es fa alguna modificació de les postures de cada acord, que consisteix a alçar algun dit en determinats moments. El ritme és un poc irregular, ja que el raspat que va darrere dels tres colps va una mica retardat. Igual que ocorre amb la jota dels quintos, la malaguenya també comença amb l'acompanyament de la guitarra. A continuació, s'afegeix el guitarró, el qual, en primer lloc, només el temps fort del compàs i posteriorment comença a redoblar. Finalment, s'uneixen els instruments de melodia. Les melodies van improvisant-se i generalment només es repeteixen una vegada, i no dos com sol ser habitual. Pel que fa al ball, Juan ens va contar que era agarrat, cosa que va fer que es mantinguera en ús fins temps relativament recents. L'home agafava la dona per la cintura i aquesta agafava l'home pels muscles. Tant la part cantada com la instrumental eren agarrades, però es feien moviments diferents. Venim de berenar. Arxiu de Música Tradicional de la Vall de Biar 2. “La primavera” de l’Associació d’Estudis Tradicionals Sagueta Nova de Biar. Enregistrat als estudis de Visualsonora de Villena els dies 7, 18, 22 i 25 de març i l’1 d’abril de 2012. L'Associació d'Estudis Tradicionals Sagueta Nova de Biar ens dediquem a la recerca, l'estudi i la difusió de la cultura popular de Biar i la seua comarca.