Trilogia imprescindible d'enregistraments dels vells xeremiers

Rafel Moll, músic i xeremier, presenta en conferència aquest divendres 19 de novembre, a les 19 hores, a la Fundació Musical ACA, un projecte de dècades de treball, basat en l'enregistrament dels darrers xeremiers que aprengueren i transmeteren coneixements musicals per via oral. Es fa en el marc de la XXVI Trobada de Xeremiers. El presenta el xeremier Miquel Perelló, Canta. L'acte es completa amb un col·loqui amb Susana i Álvaro Seivane, gaiters i artesans, que dissabte oferiran un concert a sa Pobla Entre els anys 1995 i 1999 a la Fundació ACA, Rafel Moll començà un projecte important per poder salvar la memòria dels xeremiers. Per això plantejà l'objectiu d'enregistrar els vells xeremiers que encara quedaven a Mallorca; uns sonadors, aquests, que al final de la dècada dels anys 70 (del segle passat) encarnaren els darrers representants d’una música que es transmetia oralment i que no semblava tenir la continuïtat ni preservació assegurada. Al principi, les raons que ens motivaren a desenvolupar aquesta tasca foren fonamentalment dues: Per una banda, com a músic i xeremier, hom sempre té la necessitat d’ampliar el repertori, i no hi ha manera més bona d’aconseguir-ho que anar a les fonts tradicionals, a les persones que tota la vida havien interpretat aquelles tocades. Per altra banda, en els darrers anys s’havien mort molts xeremiers, amb la qual cosa n’havia desaparegut també tot el bagatge musical i cultural. Per tant, calia urgentment crear un fons sonor d’aquesta música tan arrelada a la nostra cultura. Aquest treball s’ha vist materialitzat amb la publicació de tres reculls: L’any 2011 es publicà el disc compacte GERMANS ALOY. Xeremiers de Mallorca. Es tracta d’una edició molt especial i excepcional, ja que per primera vegada es publicà el repertori íntegre d’una colla de vells xeremiers, en Mateu i en Tomeu Aloy. Els germans Aloy provenen d’una emblemàtica família de sonadors de Sencelles, de malnom de Can Llargos, formada pel pare Miquel i tres dels seus fills: Mateu, Tomeu i Miquel. Aquest CD conté 45 tocades, moltes de les quals restaven inèdites. L’any 2016 sortí a la llum, el segon àlbum Toni «Xisples» i Andreu «David». Xeremiers de Santa Maria del Camí, el qual comprèn totes les tocades que aquesta colla va sonar en algun moment de la seva vida: 51 temes presentats en un doble disc compacte. I just fa uns mesos es presentà la darrera entrega d’aquesta trilogia Xeremiers de Santa Eugènia i Pina, que comprèn els enregistraments de les colles formades per en Sebastià «de Cas Ferrer» de Pina i en Tasar «de Can Rigo» de Santa Eugènia, i en Toni «de Cas Carter» i en Pep «de Can Matxo», tots dos també de Santa Eugènia. Editat en un doble disc compacte, on es poden escoltar 79 peces interpretades per aquests xeremiers sonant entre si i, amb en Toni «de Can Palou», amb mestre Andreu «David» de Santa Maria i amb en Miquel «Llargo» de Sencelles. A més, cada edició compta amb un llibret explicatiu amb les biografies de cada un dels xeremiers, el repertori que sonaven i els seus instruments. Aquests ens serveixen per contextualitzar una música, actualment desavesada a les nostres oïdes. A les 14 biografies es parla de l’infantesa, els estudis, les feines que tengueren cada xeremier, la família, i tots els aspectes relacionats amb l’ofici de xeremier —com n’aprengueren, de qui, com, quan, quins instruments sonaven, amb qui, a on, etc.– . Del repertori n’explica la història d’aquestes músiques, com es varen crear, d’on provenen, de qui o com la varen aprendre, quin nom feien servir per identificar-les, com de variades eren aquestes... I en el darrer apartat, hi podem trobar la fotografia del 23 instruments, entre xeremies, flabiols i tamborins, amb la seva descripció i històries que els envolten. Aquest treball no tan sols vol reforçar el paper que han tengut aquests sonadors dins sa nostra història recent, sinó que també vol insistir en la seva importància pel futur d’aquests instruments. Aquesta música de transmissió oral ens ofereix molts de recursos per enriquir-nos musicalment, i ens dona l’oportunitat d’entroncar amb la tradició.