4Raons x Palestina

Videoassaig sobre el procés del #4Raons x Palestina, jornada benèfica que va tenir lloc a La Capsa el mes de maig de 2026 de Xavi Esteban Inventari de gestos per trobar la pau Aquest anava a ser el títol de la peça sobre el #4Raons per Palestina de la Capsa. Però la falta de temps i els camins inexcrutables de l’autoestima van fer que optés per la sobrietat al no poder articular una proposta més sòlida coherent amb un títol tan ambiciós. Igualment el reivindico, com un subtítol per comprendre millor el que vull expressar amb aquest relat sobre la jornada de solidaritat amb Palestina. Gestos d’atenció, de resistència davant de la forma de vida que representa el sionisme. L’intent de genocidi per part d’Israel no és només una qüestió geopolítica. És el fractal d’una ofensiva contra les formes de vida originàries, les cultures pròpies, contra l’amor; una lluita a favor de les forces depredadores, que necessiten sotmetre, conquistar i uniformitzar. L’Ego que mai en té prou. És la mateixa guerra que es manifesta a través del turisme massiu que està fent fora a les veïnes dels barris, que està esborrant les botigues i els bars de tota la vida, deixant un panorama deshumanitzat. Un aparador buit sense ànima, una il·lusió de felicitat de plàstic, darrere la qual només hi ha un gran dolor, una infància perduda. Una forma de vida que menysprea la natura, com si fos una cosa externa. Un paradigma suïcida. Aquesta ofensiva també es manifesta en els nostres cossos: ansietat, depressió, apatia. Us sonen? Resistir és existir. Resistir és escoltar-se, cuinar juntes, pintar murals, ballar danses mil·lenàries, cantar amb gent amb qui no comparteixes la llengua. Existir és posar atenció, aixecar la mirada de la pantalla i veure a la persona que tens davant. Amb tota la seva grandesa, tota la seva dignitat i l’amor que porta dintre. Igual que tu. Ni més, ni menys. Les forces de la barbàrie han aconseguit que la paraula solidaritat faci mandra. Però és un tresor: és la tendresa dels pobles. Una de les coses que ens fa humanes. Gràcies a La Capsa, especialment a la Marta Barrufet i el grup El Prat Suport Palestina, per haver muntat aquest oasi d’amor i alegria en un dia tan bonic. I gràcies a tothom qui n’ha format part. Que no ens faci mandra participar en aquestes coses, són el camí per trobar la pau que tan necessitem. A dintre i a fora. Ens hi va la vida.