Som Nens de Poble - SUMMER EDITION - Fins la Lluna (Flix)

És estiu al poooble Amunt els tambors, feu un bon redoble! Des que surt el sol, tot lo que veus és purament nostre. A tot arreeeeeeu esteeeem: al tros, al Castell, ni un racó mos sobre Cap lloc com aquí, cap moment així: És estiu al Poble. És estiu al Poble. Los carrers són nostres. El cel és el sostre. Som Nens de Poble. Som. Nens. De poble Som. Nens. De poble Som. Nens. De poble… I hem vingut a jugar. Som nens de poble... aquí l'estiu és genial. Entre joc i aventura és lo nostre estat natural. Si ets del carrer, ets de la colla: és igual quina edat tens Les iaies mos donen paga com si fos algo dolent. Som nens de poble… i a jugar hem vingut Ara de lo ques tracta és ser petit a tot volum La noció del temps aquí és relativa; Per llei, ni la de la gravetat. Sense crostes als colzes no ets pas algú de fiar Los carrers seran sempre nostres! Los carrers seran sempre nostres! Los carrers seran sempre nostres! Som. nens. De Poble. Som nens de poble... i hem vingut a jugar. Aquí no fem nar el mobil ni tan sols per a trucar. O ets de poble o tens un poble, Per crear records per l'hivern Els istius de crio al poble els hauria de pagar el govern. És istiu al poble... época de xalar. Lo meu rellotge és la mama que acudeixa a menjar. Poc a poc nirem oblidant lo que hem après al cole aquest any fent lloc a la memòria per les coses importants. Som. nens. De Poble. Som. nens. De Poble. Som. nens. De Poble. I em vingut a jugar. / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / N’hi ha que tenen sort 3 mesos, naltres tenim sort tot l’any. VISCA EL POBLE I L'ESTIU AL POBLE! I que per molts anys els hi puguem donar als nostres xiquets la meravellosa rebel·lia que és ser nen de poble: LOS CARRERS SERAN SEMPRE NOSTRES! Gràcies als nens que posen el salero a càmera, als que rapejen; a Pep, per deixar-nos el seu tractor per a fer la rave infantil més mítica de tota la història; a Ramón i Xavi d’Alfès per deixar-nos córrer pels seus camps (i a Sebastià per ensenyar-nos-els); a Miquel per confiar-nos les seues auvelletes, ruquets i gossos ; a l’escola de Flix per deixar-nos gravar la nostra interpretació del moment més especial de l’any (quan l’últim dia de curs sona la última campana que inaugura l’estiu); a les iaies per sortir a la fresca una miqueteta abans del que diu el protocol iail (“Hasta Sant Joan no se surt a la fresqueta!”); a Joel i a Joan, pel beef televisiu i pel posterior cameo q amb tanta gràcia i salero es van agafar; i, com no, a Albert Bonet per pintar los carrers dels nostres pobles amb la llengua fora i un somriure, com un autèntic crio de poble.