Sota el Mas Ventós - Bonaterra - Berga Jove

És molt fàcil començar a ballar sardanes i gaudir d´aquesta bonica dansa tradicional catalana. COM ES BALLA LA SARDANA? La sardana és una dansa tradicional catalana que ha esdevingut un símbol de la cultura i la identitat catalanes, també a la Catalunya Nord. Aprendre a ballar sardanes pot ser una experiència enriquidora i divertida per a qualsevol persona interessada a la cultura catalana i la dansa. Hi ha molts grups de sardanes a Catalunya que es reuneixen regularment per ballar i ensenyar la dansa. Es pot aprendre les tècniques i els passos de la dansa, a més de conèixer gent nova i fer amics. Sota el Mas Ventós es una sardana estrenada el 1955, composta per en Jaume Bonaterra. Lloc estrena: Portbou. Lloc referenciat: Sant Pere de Rodes La seva tirada es 27 - 79 amb el salt al 63 i es una de les clàssiques Sardanes. Alegre, bellugadissa, ... es mes que un obra d'art, es una sardana SUBLIM, perquè transcendeix els nostres sentits. "Sota el Mas Ventós" és una de les sardanes més populars de tots els temps. Una sardana, segons els entesos, senzilla en la seva composició però molt del gust dels dansaires per ser alegre i engrescadora. Per els que no hem estat al Mas Ventós, i no ho podem recordar,, ens inspira EL MEU POBLE (Nº20) BONATERRA I DABAU, JAUME Vilajuïga (Alt Empordà), 13 juny 1898 - 25 octubre 1985 Va tenir una forta activitat artística musical en el seu poble natal i en la representació de peces teatrals (anys 20-30). Instrumentista de l’orquestrina de Vilajuïga, director del cor parroquial, va tocar l’orgue de l’església durant seixanta anys. Prolífic i popular compositor, va mantenir una línia continuada d'acceptació de les seves sardanes. Va escriure la primera, La cabra d'or (1918), a l’edat del servei militar, que va obtenir un bon èxit per les comarques empordaneses. És especialment coneguda Sota el Mas Ventós (1955). " El Mas Ventós, es troba a tocar del monestir de Sant Pere de Rodes i en el camí que porta al Santuari de Sant Onofre, al municipi de Palau-saverdera. Ben bé al costat, a pocs metres del mas, s'obre el conegut com el balcó de l'Empordà on es veu tota la fesomia del golf de Roses i a l'abric d'una plana riallera com és l'empordanesa. Les melodies ja ho tenen, això de portar-nos a llocs on fa temps que no hi posem els peus, aviven el record i proposen un passeig imaginari; la música pot ser un viatge permanent." (Alfons Martínez a "Empordà") LLETRA DE LA SARDANA Autor de la lletra: Antoni Vives i Batlle Sota Sant Pere de Roda una font molt bona hi ha, allà van aparellades les nois de l'Empordà, i que bé s'hi està! Canta la cardina molt bé l'imita el rossinyol airosa, divina, tot fent un cant de cara al sol. Del cor em surt, salut, bell Empordà, vinc cap a tu content, i et dic: germà, el teu caràcter franc és dolç i obert i els teus aires suaus són un concert M'abraces i m'estimes amb molt gran admiració; t'hi acostes i no mires si és un pobre o gran senyor. Pubilla, és ta filla una noia és per un rei de donar-la, no reparis la duré en mon alt castell li daré coses molt bones rics corals i bons joiells. Ets, Empordà, de lo millor que hi ha; ets, Empordà, la terra beneïda. Quan Déu et va crear poc podia pensar que hauries de donar tan gran florida. Ets, Empordà, sumptuós palau del vent; es, Empordà, terra de la sardana, de mariners bressol, cants de jovent que saps dansar i estimar com la bona gent.