Somorrostro: història i memòria del poble gitano a Barcelona

El Somorrostro va ser un dels barris de barraques més emblemàtics de Barcelona i un espai fonamental per entendre la història contemporània del poble gitano a la ciutat. Situat a la façana marítima, entre l'actual Hospital del Mar i la zona del Poblenou, va existir des de finals del segle XIX fins a la seva desaparició progressiva durant les dècades de 1950 i 1960. Tot i que al Somorrostro hi vivien persones de procedències diverses, la comunitat gitana hi va tenir una presència molt important i va contribuir decisivament a la identitat cultural del barri. Milers de persones vivien en barraques construïdes a la mateixa platja, sovint sense aigua corrent, clavegueram ni electricitat. A mitjan segle XX, el barri arribà a allotjar entre 10.000 i 18.000 habitants, molts dels quals eren famílies gitanes treballadores vinculades a oficis populars, al comerç informal i al món del flamenc. Entre les seves figures més destacades hi ha la bailaora Carmen Amaya, considerada una de les artistes més influents de la història del flamenc. La seva trajectòria internacional va contribuir a fer visible la realitat i la riquesa cultural de la comunitat gitana del barri. L'enderrocament del Somorrostro es va produir el 1966, en el context de les transformacions urbanístiques del litoral barceloní. Moltes famílies van ser traslladades a nous polígons residencials de la perifèria, especialment a Sant Roc (Badalona), fet que va provocar la dispersió d'una comunitat amb forts vincles socials i culturals. Avui, la recuperació de la memòria del Somorrostro forma part del reconeixement de la contribució del poble gitano a la història de Barcelona. La ciutat ha recuperat el nom de la platja del Somorrostro i diverses iniciatives culturals i educatives treballen per preservar el record dels seus habitants i combatre l'oblit històric.