Barcelona Estació de França

L’Estació de França és una de les estacions més emblemàtiques de Barcelona, no tant pel volum actual de trens com per la seva arquitectura monumental. Situada al costat del Parc de la Ciutadella, va iniciar la seva història el 1848 amb el primer ferrocarril de la Península. Les primeres instal·lacions, conegudes com Barcelona 1 i Barcelona 2, es van ampliar i reorganitzar al llarg del temps fins que, el 1919, la companyia MZA va impulsar la creació d’una gran estació monumental. Aquest projecte, dissenyat per l’arquitecte Pedro Muguruza, va culminar amb la inauguració de la nova estació l’any 1929, en el marc de l’Exposició Universal. Al llarg del segle XX, l’estació va passar per diferents fases: va ser integrada a RENFE el 1941, va acollir una nova terminal de rodalies el 1964 i va viure una clausura parcial el 1989 amb la transformació urbanística de la Vila Olímpica. Després d’una profunda remodelació, va reobrir el 1992 i, tot i mantenir un paper secundari, ha recuperat protagonisme en diverses ocasions a causa de les obres de l’alta velocitat i de canvis en la xarxa de rodalies. Des del 2005 forma part d’adif. L’edifici actual destaca pels materials nobles i el seu gran vestíbul amb cúpules, així com per les dues marquesines metàl·liques que cobreixen dotze vies terminals. L’estació compta també amb vies de manteniment i instal·lacions complementàries, incloent-hi el Centre de Control de Trànsit Centralitzat, responsable de la gestió de bona part de la xarxa convencional catalana. En el futur, el seu paper dins el sistema ferroviari de Barcelona dependrà de la posada en funcionament de la nova estació de la Sagrera. 0:01 Intro 0:16 UT 447 2:05 UT 465 (Civia) 3:20 UT 470 4:51 UT 448 7:21 UT 451 8:53 Fi