Tomás Pinel - Un passeig a la vora del cel

UN PASSEIG A LA VORA DEL CEL No hi ha nens a la Plaça del Pou, ningú baixa pel Carrer del Forn. Sant Antoni ha perdut el cap d’esquena a la brisa del mar. Cap ocell sobrevola el castell. No hi ha fira a L’Era del Senyor. No hi ha bruixes baixant pel camí, ni fantasma a L’Hotel Sant Martí. Només jo caminant Baixamar – Tamarit i una posta de sol al Passeig del Fortí. Ningú baixa pel Carrer del Prat, no hi ha gent a la Plaça dels Vents. Tot tancat, per Mestral i Llebeig. L’estació se n’oblida dels trens. Un miracle de blau: Pont de Mar. Un passeig a la vora del cel. Una sorra de còdols antics. Una escuma de pa de pessic. Només jo caminant Baixamar – Tamarit i una posta de sol al Passeig del Fortí. Només jo caminant Tamarit – Baixamar. Ben segur que ets amb mi. Ben segur que vindràs. © Tomás Pinel, 2022 www.tomaspinel.com