Poi Estanho i Pic de Mitdia, cims panoràmics de Mijaran

Ruta curta però intensa i amb fort desnivell. Sortint de Gausac, al costat de Vielha, es puja pel camí ramader pel bosc de Betren fins assolir les pastures de Era Tuca amb restes de l'antiga estació d'esquí. Un cop arribats al Santet de Betren s'inicia una pujada per carreranys del bestiar fins que s'arriba a Era Sèrra de Naut que pugem un tram fins que trobem un sender que flanqueja el vessant de llevant del Malh Blanc i ens endinsa a una extensa i solitària clotada entre aquest cim i la petita serra que ens separa dels Clòts de Vialet. Llarga i dura pujada sense camí per uns costeruts aglevats que ens situen dalt de la carena. De cop tenim davant nostre un espectacle muntanyós de primer nivell. Pedalem còmodament per dalt la carena en direcció nord fins assolir fàcilment el cim del Malh Blanc, un balcó privilegiat als quatre vents. Refem un tram de carena i seguim per la mateixa en direcció sud directes al cim que tenim davant, el Poi d'Estanho. Per arribar-hi ens caldrà superar algun pas una mica complicat però aconseguirem arribar pedalant a dalt del cim tot atacant-lo pel seu vessant est format per pendents herbats de bon pujar. Tenim l'estanho d'Escunhau enfonsat als nostres peus i tota la creta dels Malhs de Rius i el Sarrahèra a tocar. Excel·lent panoràmica d'alta muntanya. Refem el darrer tram de pujada i baixem, sense camí, per una dreta pala herbada en direcció est per anar a buscar els amagats Clòts de Vialet que anirem baixant sense cap complicació. A la part inferior trobarem una petita bassa natural anomenada Era Estanhòla i tot seguit revoltarem pel vessant nord, amb alguna dificultat, el montícul del Pujoblanco fins arribar a Era Colhada, un important pas entre les pastures de Era Tuca i la vall del Bargadèra. Creuem la collada i per un camí molt marcat i pendent pugem al proper cim dera Cauva amb restes de remuntadors de l'antiga estació d'esquí. Ara pedalem per un gran altiplà en direcció a llevant i aviat arribem al modest pic de Mitdia. Als nostres peus tenim tots els pobles de Mijaran un miler de metres enfonsats. Deixem el cim i iniciem una complicada i fatigosa baixada per terreny majoritàriament aglevat. El fort pendent i la manca de camí fa que el track sigui imprescindible. Compte amb aquest tram. Finalment s'arriba a la pista que procedent d'Escunhau es dirigeix a la cabana i santet d'aquest poble. De seguida entrem a l'espessa avetosa del bosc d'Escunhau que baixem seguint el vell camí que puja a les pastures de Bargadèra. És una baixada ràpida i no massa complicada fins que finalment trobem de nou la pista que seguim fins al poble de Betren, fent abans una curta drecera per un bonic sender. Des de Betren seguint el curs de la Garona arribem a Vielha i retornem a Gausac. Tingueu en compte que és una curta amb un fort desnivell, uns 1700 metres en només 23 quilòmetres i amb trams tècnics en que cal estar avesat a la conducció per l'alta muntanya. El consum ha rondat els 600 w.