Bolero creuat. Corbera / Lo Rat Penat - Arraïls

ELS BOLEROS (Explicació que consta en la part del Bolero Plà pero per questions d'espai l'hem ficat açi) El bolero es un ball aristocratic de saló, d'orige probablement andalús o mancheg que aparéix en el segle XVIII com derivació de la Seguidilla, esquema que seguix en la distribució de les coples, parts ¡ parades. Molts d'ells, sense deixar l'estructura de la seguidilla prenen els acorts propis del fandango per a I'acompanyament, sent acó molt corrent en els boleros valencians “boleros afandangats" El que el bolero se posara de moda en la cort suposa que siga imitat en les ciutats de certa importáncia per les persones de l'aristocracia i burguesia rica, que podien pagar un mestre que els ensenyara les elegants i complicades mudances per al lluiment en les seues festes | reumons. Centrant-nos en Valéncia encontrem tal vegada ací l'orige de les escoles de ball, els mestres de les quals, entesos en musica i dansa crearan el “Ball de contes” medit a base de punts. La perduració d'estes escoles prolonga per tot el segle XIX aplegant fins la primera mitat del segle XX, localisant-se en ciutats importants d'on eíxiria la seua influencia a pobles generalment rics. Com es llogic en la ciutat de Valéncia proliferaren estes escoles que treballaren el bolero en el seu temps aplegant a acomodar mudances contades a la jota, apareguent així el “ball de les valencianes” en base de quatre punts, a les que s'afigen passejos o dansa plana de sís punts. Evolucionant després en els balls de moda per a pedre's o confondre's fins als anys cinquanta d'este segle en l'ensenyança del ballét. Cal destacar com a vestigi d'estes escoles la del mestre Ramón Porta, heréncia que rebé de son pare i del pare de son pare. Pero sense ningún dubte la ciutat que mes destaca en quant a la reelaboració del bolero i la seua conservació es Xativa, on han existít mestres i escoles de gran capacitat creadora apoyats en un esquema de ball contat de sís punts, Estes mudances “passaes", vistoses | elegants, de gran exactitút de mida s'acomodaven també al fandango (L'U) e inclús a “les danses” o “dansà” del poble pla, arranconant així el ball purament popular que se deixa vore encara en les “folies”, ball carnestolénc que te lloc en Xativa al següent dia d'havér fet una “dansà”. D'época recent i com a ultims vestigis d'estes escoles cabria anomenar l'estil i mudances de l'escola de Tereseta la Cadirera, la del Garrút i la de Josep Richart. Com a escola intermija entre Valéncia i Xativa nos aparéix la de la Ribera, localisada en Alzira, de la que el ultim mestre fon Josép España “El mestre Correja”, Esta escola paréix que esta influida per la valenciana i la setabense pues s'aprecia en ses danses com una mescla o combinació dels dos estils extrems. D'Alzira se difongué el "ball de contes” per la Ribera aplegant concrétament a Carlét, Alcúdia, Corbera, inclús a Tavernes de Valldina. Referencies d'esta escola i el seu mestre nos les aportá Amparo Banyuls de Corbera, qui forma part de una agrupació de danses creada en eixe poble per l'any 1942 i a la que instruia el Mestre Correja. Explicació de Fermin Pardo DISC 2 CARA A 1. BOLERO CREUAT O BOLERO ANDALUS (Corbera) 4'22" La primera denominació correspon a la forma de ballarlo dins de cada u dels quadros en que se distribuixen els balladors. Sobre la segona denominació com també se li conéix en Corbera, falta everiguar si exactament vol indicar-mos sa procedéncia d'esta zona grografica, pues el seu esquema es identic al dels demés boleros valencians afandangats. La bolero correspon a l'escola d'Alzira i les seues mudances estan mes prop de les de l'escola de Xàtiva que de les de la de Valéncia. Musicalment es tracta d'una melodía culta popularizada per rondalles i grups de danses, pero sense aplegar a passar al domini del poble pla en general. Material ¡ explicació de Fennin Pardo