Ciutat, vella? 30 minuts - TV3 9/6/2002

Catorze anys després de començar les primeres reformes a Ciutat Vella, el districte havia viscut una transformació profunda. Es van enderrocar centenars d'edificis, es van crear espais nous com ara la Rambla del Raval i milers de persones van canviar els seus habitatges vells per pisos nous cedits per l'administració. Un equip de "30 minuts" fa un balanç d'aquesta llarga actuació municipal. D'una banda, ha parlat amb responsables de l'Ajuntament que afirmen que la intervenció massiva i la política d'enderrocs era necessària per oxigenar els barris de Ciutat Vella, crear noves places públiques i eliminar centenars d'habitatges insalubres i impossibles de rehabilitar. D'una altra banda, les associacions crítiques como Veïns en Defensa de la Barcelona Vella diuen que una política menys destructiva i més rehabilitadora hauria tingut els mateixos efectes sense destruir la Barcelona medieval i una part del patrimoni històric. El programa ha parlat també amb els afectats de la reforma. La majoria de les persones expropiades del seu habitatge han acceptat de bon grat el canvi: per elles ha significat una millora de la qualitat de vida, l'accés a pisos amb aigua corrent, calefacció i un bany en condicions. Per aquesta raó, la reforma no s'ha vist alterada per massives mobilitzacions de veïns. Però per altres persones afectades, l'expropiació i el trasllat conseqüent ha significat el desarrelament del barri on vivien, la transformació del teixit social i comercial històric dels barris: a Santa Caterina s'han tancat desenes de botigues i han marxat milers de persones. Santa Caterina és ja avui un altre barri encara per definir. Els enderrocs conviuen amb la construcció de nous edificis d'una estètica molt diferent a la tradicional dels cascos antics medievals. Paral·lelament, els veïns del carrer Carabassa s'han mobilitzat en els últims mesos contra la construcció d'un edifici d'habitatges en un terreny que és part d'un edifici del segle XVII i que és una de les poques zones oxigenades del barri. Els veïns consideren contradictòria aquesta construcció quan s'estan enderrocant edificis a altres barris per esponjar Ciutat Vella. La reforma de Ciutat Vella ha tingut també efectes perversos, almenys temporals. L'abandó dels edificis expropiats i la llarga tramitació legal necessària pels seus enderrocs provoca que en molts hi visquin molts immigrants sense papers, drogodependents i els delinqüents habituals del barri, en condicions lamentables. Això ha augmentat la degradació d'aquests edificis i la sensació d'inseguretat entre els veïns, alguns dels quals creuen que aquesta és una estratègia municipal per obligar-los a marxar sense gaires resistències. Per contra, l'Ajuntament de Barcelona afirma que des que ha intervingut massivament a Ciutat Vella s'han reduït els índexs de delinqüència de fa quinze anys i el barri ha guanyat en qualitat de vida, accessibilitat i confort. La reforma de Ciutat Vella significa la major transformació de Barcelona des de començaments de segle. És clar que la fesomia de barris com el Raval i Santa Caterina canviarà radicalment, però encara queden alguns anys per veure els efectes definitius de aquesta llarga i massiva intervenció.