Entre la imatge i el diagrama. El cinema després de Deleuze

És complicat resumir un concepte tan ric i complex com el de diagrama, que es desplaça per diferents disciplines que van des de l'arquitectura fins a la música, des de la literatura fins a l'art en general, sense oblidar la ciència. Deleuze exposa les bases filosòfiques del diagrama, entenent-lo com una màquina abstracta i el seu joc entre el virtual i l’actual, i les aplica especialment a la pintura. Però gairebé no fa servir el concepte als seus estudis sobre el cinema. No obstant això, és possible contemplar l'expansió de les formes cinematogràfiques a partir dels plantejaments de Deleuze i Guattari, concretament les referides a les nocions d'espai, temps i moviment, la qual cosa ens permet explorar les múltiples derivacions del diagrama, entès com una forma de pensament que pot ser titllada de diagramàtica. En aquesta sessió intentarem exposar, encara que sigui breument, aquesta sèrie de complexitats i com afecten el cinema