L'ARREL I LES BRANQUES

L’orgue i la cornamusa tenen les mateixes arrels. Han begut la mateixa aigua i han crescut del mateix tronc. Però ja se sap, les branques són diverses i a l’oneig del vent branden per camins diversos. Tan lluny i tan a prop –això ja passa entre germans- mai s’havien fet gaire cas. Més aviat es miraven de reüll. L’orgue, majestuós i estàtic. La cornamusa, festiva i balladora. Al cap i a la fi, tot són caràcters i maneres de viure la vida... Però ha arribat el dia en què el mateix aire n’ompli els tubs i doni vida a les seves veus. I les manxes finalment, bateguen al mateix ritme, oferint-nos amb meravelloses melodies el millor dels seus somriures.