L'U de Marjuquera. Gandía / Lo Rat Penat - Arraïls

DISC 1 CARA A 1. L'U DE MARJUQUERA (Gandía) 2'27" El arriets, que des d'époques remotissimes venien recorrent el solar hispanic, varen ser els difusors de la major part dels cants i balls populars, traslladant-los d'unes zones a d'atres. Era molt freqüent que en les ventes els arriers i atres viagers per a distraure cantaren i ballaren tots els balls que deprenien en les seues correries. Ells degueren ser segurament els que portaren a les terres valencianes el fandango, cant i ball d'orige incert i que pareix estar vinculat a les terres aldaluses on s'hauria acomodat d'algun primilíu cant, donant-li les seues necessitats expressives. Perlo que paréix el fandango degué d'asentar-se de forma ràpida i quasi generalisada en tot el nostre Regne í sobre tot en la mitat sur. La gran difusió del fandango en les terres valencianes ens fa pensar que el sustrat anterior devia de ser molt paregut, per lo que la assimilació fon quasi total. En les comarques de parla castrllana conserva el nom i major similitút en els atres fandangos peninsulars, mentres que en les comarques de llengua valenciana se li denomina el “u” o “per la del u”. Este U de Marjuquera que els oferím en este disc es pues un cant i ball afandangat, recuperat en Gandía i que es ballava en les festes del llogaret d'on pren el nom. La Marjuquera son unes cases escampades per la vall que está situada entre les serres del Montduver í la Falconera. En quant al ball te una forma prou particular de ballarse formant les parelles un rogle, on alternativament, primér els homens i després les dones, fan uns canvís de parella fins a quedar en la posició inicial i continuant despres el rest del ball en la mateixa parella. Explicació: Vicent Ferrandís L "agüela" de Beniganim portava un topét al tos; pensant-se que era garrofa un burro lí pega un mos. El dimoní son les chiques lo que li han fet a Sant Pere! li han cosít uns saragüells en la bragueta darrere. Tu díus que no m’has volgút yo encara no t'ha parlat la teua “asienda" i la meua no la llaurarà un forcàt