El acogimiento familiar hoy: recuperación del trauma en el presente y esperanza para el futuro

Palau Macaya. Barcelona Dimecres, 9 de novembre. 18h Ponent: Cristina Herce Sellán. Psicòloga, terapeuta familiar i de parella i amb formació especialitzada en Avaluació i Tractament del Trauma Infantil realitzada a l'Institut de Formació i Intervenció-Acció (IFIV) sobre la violència i les seves conseqüències a Barcelona. Sòcia fundadora del Centre Lauka d'Estudis i Intervencions Psicològiques i Codirectora des del 1994 del Servei d'Assistència Tècnica a l'Acolliment Familiar de la Diputació Foral de Gipuzkoa. Títol de la Conferència: “El acogimiento familiar como recurso para promover cambios epigenéticos, reducir los efectos de la adversidad temprana y prevenir la transmisión intergeneracional del maltrato" -Breu introducció a la mateixa Actualment, se sap que les relacions interpersonals són l'agent reparador més poderós per restituir les xarxes neurals malmeses pel maltractament. Les interaccions amb familiars, educadors i terapeutes poden modificar de manera persistent aquestes xarxes, tornant el sistema nerviós a un funcionament saludable i adaptat. De totes aquestes relacions, les que es produeixen a la família són les més importants per al desenvolupament de les persones. Per això l'acolliment familiar, juntament amb l'adopció, representen una oportunitat clau quan la família d'origen no pot facilitar aquest context de criança segur i protector. Gràcies als canvis epigenètics que produeixen aquestes interaccions, els nens, nenes i adolescents poden transmetre a la seva descendència trets resilients innats, trencant de manera profunda la transmissió generacional del maltractament. Però, perquè l'acolliment familiar pugui generar tots aquests canvis, no n'hi ha prou de “col·locar” un nen o nena en una família: l'acolliment familiar és una mesura complexa capaç del millor, però, si no es fa bé, té un gran potencial per retraumatitzar nens i nenes ja vulnerables.