EL VIOLADOR DE LA VALL D'HEBRON | LES FLORS DEL MAL

Programa emès el 8 de novembre de 2013 El 2020, José Rodríguez Salvador 'el violador de la Vall d'Hebron' va ser trobat mort en una zona boscosa de Nou Barris. Barcelona va viure, a principis dels anys 90, un dels episodis més foscos i traumàtics de la seva història recent. En un context marcat per la transformació urbanística de la ciutat de cara als Jocs Olímpics de 1992, la capital catalana va patir l'acció d'un depredador sexual que va sembrar el terror entre les dones: José Rodríguez Salvador, conegut popularment com «el violador de la Vall d'Hebron». Un modus operandi cruel i metòdic L'agressor, que va actuar principalment entre l'estiu de 1990 i la primavera de 1991, basava la seva estratègia en l'abordatge de dones en zones solitàries i descampats, molts d'ells situats a la vora de la Ronda de Dalt o espais com el Parc Güell. Les seves agressions es caracteritzaven per una extrema crueltat, incloent-hi episodis que es prolongaven durant hores. Per tal d'assegurar-se que les víctimes no el denunciessin, Rodríguez Salvador utilitzava mètodes d'intimidació psicològica constants, com ara sostreure els DNI de les dones, anotar-ne les adreces o amenaçar-les de mort si acudien a la policia. Segons els testimonis i les investigacions, el seu perfil era el d'un sàdic que gaudia amb el patiment aliè, un fet reforçat per detalls escabrosos de la investigació, com la troballa de roba interior femenina al seu domicili. La detenció i el procés judicial La caiguda de Rodríguez Salvador es va produir gràcies a la col·laboració d'una de les seves víctimes, que va aconseguir memoritzar la marca, el color i part de la matrícula del vehicle de l'agressor: un Seat blanc. Aquesta dada clau va permetre a la Policia Nacional tancar el cercle i detenir-lo l'any 1991. El judici, celebrat tres anys després, va ser un moment extremadament dur per a les víctimes, que van haver d'enfrontar-se al seu agressor en un entorn marcat per la polèmica sobre la necessitat de proves físiques detallades. Finalment, Rodríguez Salvador va ser condemnat a 309 anys de presó per 12 agressions sexuals provades, tot i que inicialment se li van imputar més d'un centenar de casos sospitosos. La controvèrsia de la doctrina Parot i la llibertat El cas va tornar a l'actualitat el setembre de 2007, quan el condemnat va obtenir els primers permisos penitenciaris. L'alarma social fou immensa, ja que els informes mèdics i penitenciaris indicaven que no estava rehabilitat. En aquell moment, el Tribunal Suprem va aplicar l'anomenada «doctrina Parot», que establia que els beneficis penitenciaris s'havien d'aplicar sobre cada condemna individualment i no sobre el límit màxim de compliment de 30 anys. Això va forçar el reingrés a la presó de Rodríguez Salvador per complir 4 anys més, fins a arribar al màxim legal de 20 anys. L'any 2012, el violador va obtenir la llibertat definitiva. Tot i que els Mossos d'Esquadra han mantingut un seguiment discret sobre el seu parer per precaució, no consta que hagi tornat a delinquir des de llavors. Un debat pendent sobre la seguretat El cas de Rodríguez Salvador continua generant un debat profund sobre els límits del sistema judicial davant de depredadors sexuals multireincidents. Expert com l'advocada Maria José Varela han assenyalat repetidament la necessitat d'una reforma legislativa que permeti un control més estricte sobre els agressors que surten en llibertat sense haver superat un procés de rehabilitació real. La societat, encara avui, es pregunta si el sistema de justícia és capaç de garantir plenament la protecció de les víctimes davant d'individus les conductes dels quals, per la seva naturalesa compulsiva, presenten reptes tan complexos per a la reinserció. Subscriu-te al canal de Youtube de betevé:    / betevé   Segueix betevé a: Instagram:   / betevecat   TikTok:   / btvnoticies   X:   / beteve   Facebook:   / betevecat   Web: https://www.beteve.cat