La història d'en David - Com l'RCP t'ajuda "a seguir vivint"

En David, l’Àngel i l’Oriol, testimonis d’excepció El Maig de 2024, en David, va patir una aturada cardiorespiratòria mentre participava en una caminada solidària per Montserrat. La ràpida reacció de les persones que el van veure caure a terra desplomat, així com la intervenció precoç del professionals sanitaris del SEM, van ser clau per aconseguir reanimar-lo i que avui dia estigui totalment restablert. Alguns mesos després, en David va poder conèixer personalment els professionals del SEM que el van reanimar. Segons explica ell mateix: “Vaig poder conèixer l’equip que em va ajudar a seguir vivint. Em van ajudar a poder continuar sent pare...fill, a mantenir les amistats que tinc... i a continuar vivint! I això és gràcies a la feina, a la bona feina, ben feta”. L’Oriol, tècnic en emergències sanitàries, que formava part de l’equip del SEM que el va atendre inicialment, explica que “tot i que aquestes situacions formen part de la seva feina, quan ajudes algú a seguir vivint, és una cosa que no es pot descriure amb paraules, és un sentiment”. Per la seva banda, l’Àngel, infermer del SEM que també va participar en la seva reanimació, descriu la trobada amb el David com “una situació molt emocionant que no havia viscut mai, tot i portar més de trenta anys com a infermer d’emergències”. "La supervivència d’una aturada cardiorespiratòria depèn principalment de tres factors: que la parada sigui presenciada, que s’iniciïn immediatament les maniobres de reanimació cardiopulmonar, i que aquestes siguin de gran qualitat, juntament amb la col·locació precoç del desfibril·lador”, subratlla l'infermer.