L’origen de la Font d’en Fargues | Va passar aquí

La font que hi havia als terrenys d’un mas, ha donat nom a un dels barris més peculiars de Barcelona. Una torre de defensa del s. XII A l’avinguda de Frederic Rahola número 2 hi ha Can Fargues, l’origen del barri de la Font d’en Fargues. Aquesta masia tprové d’una torre de defensa de finals del segle XII. Amb el temps, se li van anar afegint noves construccions i es va fer molt gran. L’edifici, rehabilitat, es conserva amb els elements originals. Aquest mas estava en un espai agrícola i s’hi treballava, bàsicament, l’horta i la vinya. De mà en mà fins a Can Fargues El segle XV, la masia va passar a ser el mas Pujol i, amb els anys i les herències, va arribar a la família Casanovas. D’aquesta manera, l’edifici i els camps van anar a parar a mans de Montserrat de Casanovas. La propietària es va casar amb Pere Fargas i això va fer que el mas fos conegut, de manera popular, com Can Fargas. Una ciutat jardí A finals del segle XIX, la majoria de terratinents van veure com la producció de les seves terres de conreu baixava. Per aquest motiu, van començar a parcel·lar-les. També va ser el cas de Can Fargues. Montserrat de Casanovas i el seu marit van presentar un projecte de parcel·lació dels seus terrenys per fer-hi cases. El projecte inicial era fer-hi una ciutat jardí, cases amb grans espais verds. Els primers propietaris de les noves cases no hi vivien, sinó que les tenien com a cases d’estiueig. La font de Can Fargas Montserrat de Casanovas va crear un espai lúdic per a fer més agradables les passejades dels estieujants. Es tracta d’una gruta amb una font que sembla una cova natural. A l’espai hi havia taules i servia de berenador. Un temps després, el matrimoni Fargas també va fer una planta embotelladora a partir de l’aigua de la font. Era l’Agua Fargas. Les garrafes s’omplien a mà i el masover dels Fargas les portava a un punt de distribució de Barcelona, al carrer de Llúria, en carro. L’oblit de la font A prop de la font es va obrir un restaurant que aprofitava la proximitat del brollador per atreure la gent. Era un restaurant de poca qualitat i malgrat no tenir gaire èxit, s’hi va estar uns quants anys. Però a causa de la presència del restaurant, i per tractar-se d’una propietat privada, es va posar una tanca per barrar l’accés al lloc. Això va fer que la gent se n’oblidés, a poc a poc, de la font. Amb el temps, a la zona s’hi van anar construint torres petites. I amb l’impuls de la cooperativa de periodistes es va fer un local social, que avui és el Casal de la Font d’en Fargues. Subscriu-te al canal de Youtube de betevé:    / betevé   Segueix betevé a: Instagram: https://goo.gl/rkU4S2 Twitter: https://goo.gl/HdKjiy Facebook: https://goo.gl/rpKwYv Web: https://goo.gl/VEqMo8