Manuel Rico Ferrer, “Manolito el Cortijero”

Manuel Rico Ferrer, “Manolito el Cortijero” Manolo va nàixer i es va criar al carrer Santa Isabel, en el si d’una família humil formada pels seus pares, Manuel i María Pilar, i els seus quatre germans: Paco, Manolo, José María i Álvaro. L’ofici de la família era el de filadors, dedicats a treballar les malletes per a les barques, una tradició que ha passat de generació en generació. Encara que Manolo també va fer de filador, la seua vida laboral va ser molt variada: pastisser, botiguer… sempre de cara al públic, sempre pròxim a la gent. Ell mateix es considera molt “llepol”, amant del dolç, cosa que encaixa perfectament amb la seua etapa com a pastisser. Va anar a l’escola de La Salle, “els Hermanos”, com tots ho deien. Encara hui recorda amb certa pena no haver pogut continuar estudiant, ja que l’ofici d’afilador no era lo seu. Parla amb orgull dels seus germans, que sí que van continuar amb la professió heretada dels seus avis, un dels oficis més antics de Benicarló. Destaca especialment la professionalitat del seu germà José María. Entre els seus records més curiosos, conta com va nàixer el Restaurant El Cortijo… ni més ni menys que arran d’una borratxera. També reviu els inicis de les festes que hui formen part de la identitat del poble: les primeres falles, Sant Antoni, Sant Gregori o la Festa de la Carxofa. Recorda com aquella primera falla, per Sant Antoni, no era més que un simple coet. Amb humor, recupera una loa que ell mateix va crear per a “les fadrines del Camí la Mar”: “Al camí la mar hi ha noranta-nou fadrines, sense contar la dels carreronets, escomencen per la filla de Coca i acaben per Antonia Cubells.” Manolo ens obri les portes de la seua vida des de la infància, sense filtres, sense pèls en la llengua, com bon benicarlando. Perquè hi ha noms que transcendeixen el temps. Poques vegades es té l’oportunitat de donar nom a un carrer… i, tanmateix, pocs diuen Avinguda Méndez Núñez. Per a tots, continua sent —i serà sempre— el carrer del Cortijo. Gràcies Manolito, gràcies Cortijo, gràcies Germans Rico. Aquest vídeo forma part del projecte “Benicarló: una història de gent”, una iniciativa de l’Associació Abril per conservar la memòria oral de Benicarló a través de testimonis i històries de vida dels seus veïns.